Sovint amb el nou curs escolar, tot tornant de les vacances, és quan ens fem pròposits per tal que aquest nou curs que iniciem sigui bo, sigui millor, sigui excel·lent. Dintre d'aquest propòsits, molts de nosaltres volem que a casa nostra hi regni la pau i la harmonia: horaris equilibrats, que tots poguem descansar, que trobem estones de trobada entre tots els membres de la família, que el cansament dels pares no perturbi l'humor familiar, que no ens excedim en el nostre horari laboral, activitats extraescolars i de lleure per a tots,... però el dia a dia se'ns va menjant, ens va engollint en un sense parar del que no sabem sortir-nos fins que el curs torna a acabar i llavors... respirem i diem: "l'any que ve no ens tornarà a passar".
Crec que no m'equivoco si dic que a moltes de les nostres llars, ens veiem reflectits en aquesta fotografia; és fàcil de dir però molt difícil de fer. Però la conseqüència és que als nostres infants els estem acostumant a la cultura del córrer, del "vinga vinga".
Aquí entrem nosaltres, el Baobab, un oasi enmig d'aquesta bogeria, un lloc on sí que parem, on sí que badem, on sí que juguem (i molt!!!); on el nen crea, imagina, construeix, comparteix, pensa, es fa autònom, es fa intel·ligent, ocurrent, lliure.
No pots estar amb el teu fill totes les tardes? Confia en nosaltres te'l cuidem de la millor manera: jugant!!!
